TOP TEN D' INTEL.LECTUALS QUE HAN FET HISTÒRIA AMB EL NÚMERO 1 ... . . . . Émile Zola (París 1840 – 1902) Escriptor i crític literari. Pare del naturalisme francès, les seves obres, són autèntics documents de la societat parisenca de finals del segle XIX. Se’l considera pioner dels intel·lectuals en mitjans. Al gener de 1898, publica una carta oberta en primera pàgina del diari L’Aurore, titulada J’Accuse, denunciant les irregularitats en el procés del cas Dreyfus.
Jean-Paul Sartre (1905-1980) Filòsof i escriptor francès i un dels màxims exponents de l’existencialisme. La seva vida es caracteritzà per una actitud militant i compromesa. Es solidaritzà amb els esdeveniments més importants del moment: el maig del 68, la revolució cultural xinesa o la lluita del Che Guevara. Un dels paradigmes d’intel·lectual compromès del Segle XX.
Michel Foucault (1926-1984) Filòsof, professor i activista. El seu treball com a filòsof ha influït enormement en els camps de les ciències socials i de les humanitats. Les seves teories sobre el saber, el poder i el subjecte van trencar amb les concepcions modernes. És un dels pares del postmodernisme.
Charles Baudelaire (1821-1867) Poeta, crític i taductor. Un dels anomenats poetes “maleïts”. Per alguns, la crítica i la sintesi del romanticisme, per d’altres l’iniciador del simbolisme i pare espiritual del decadentisme. Inclasificable i sempre polèmic, Baudelaire, mostra una nova percepció de la vida urbana així com de la vida espiritual de l’home modern.
Martí Luter (1483-1546) Capellà alemany que s’enfrontà a l’Esglèsia i al poder secular de la seva època, un dels actors principals de la reforma protestant. Creia que la màxima instància eren les sagrades escriptures i lluità per fer-la arribar al poble doncs: l'home no pot, per ell mateix, complir la llei divina i fer-se just, només ho pot la gràcia de Déu. Els seus escrits van ser ràpidament propagats per la impremta. És autor de la primera traducció de la bíblia a la llengua vulgar, a l'alemany, traducció encara llegida.
Erasme de Rotterdam (1466-1536) Erudit, teòleg i escriptor. Les seves obres produïren una verdadera revolució intel·lectual a Europa. Foren traduïdes a les llengües vulgars i posaren els problemes teològics que fins aleshores havien estat propietat exclusiva de les elits eclesiàstiques més complexos a l’abast de tothom. La seva obra més coneguda és “l’Elogi de la Follia”.
Jonathan Swift(1667-1745) Escriptor irlandès que amb enginy i imaginació va posar en un compromís a les autoritats del moment. La seva novel·la més famosa,“Viatges de Gulliver”, segueix llegint-se com un conte infantil, tot i que amaga una de les més brillants sàtires al govern i els costums de la seua època.

Sòcrates (Atenes, 470aC - 399aC) Pensador atenenc de gran influència. No deixà res escrit, fou el seu deixeble fidel, Plató, qui recollí els seus ensenyaments en els seus diàlegs. Pensador suggestiu, testimoni i jutge, fou anomenat el tàvec d'Atenes doncs incordiava a ciutadans i governants. Fou el fustigador de la sofística i del relativisme. Atenes trontollava davant de l'allau d'opinions sobre els valors, les lleis i les institucions. La tasca de Sòcrates té com a objectiu recuperar la confiança personal, política o coitadana. La virtut és coneixement i el coneixement ens farà bons i feliços (intel·lectualisme moral). Ell mitjançant el diàleg intenta que els seus conciutadans treguin la veritat que duen dins (maièutica). És condemnat, injustament, a mort "per no creure en els déus de la polis i corrompre la joventut". Tot i poder fugir, decideix oberi les lleis i es converteix en el primer màrtir dels drets i deures de la pròpia consciència.
|
2 comentarios:
Molt bona pensada!
Ei mar esta molt bé la teva pàgina!
Publica un comentari a l'entrada