una hora menys de filosofia

"Sòcrates. − Es diu de Tales que, absort en l’astronomia y mentre contemplava el cel, va caure en un pou i que una criada tràcia molt graciosa es va burlar d’ell, dient-li que volia saber el que passava al cel i no veia el que estava davant els seus peus. Aquesta burla pot aplicar-se a tots aquells que empren la seva vida a filosofar. En efecte, un filòsof no sols no sap el que fa el seu veí, sinó que a més a més ignora gairebé si és un home o un altre tipus d’animal. En canvi, investiga i s’esforça a descobrir què és l’home, i quins caràcters distingeixen la seva natura de les altres per l’acció i la passió. Em comprens o no, Teodor?

Teodor. − Sí, Sòcrates, i dius la veritat.

− Així és aquest home, amic meu, en la vida privada; i així és també en la vida pública. Quan es veu obligat a parlar davant els tribunals o en algun altre lloc de les coses que estan davant ell i en els seus propi ulls, és la rialla no sols de les esclaves de Tràcia, sinó de tot el poble. La seva falta d’experiència el fa caure a cada pas al pou de Tales i en mil perplexitats, i la seva malaptesa li fa passar per ximple. [...] En totes aquestes ocasions, el populatxo es burla del filòsof, que unes vegades li apareix ple d’orgull i de grandesa, i altres vegades cec en el que està als seus peus i confós en tot."

Aix, sí Sòcrates, i deies veritat però... Ara no hi ha "populatxo", ara hi ha "habitants educant-se en el civisme"(i més en precampanya) . Ara no hi ha filòsofs, ara hi ha "professors de filosofia". Que hi ha indiferència quan se sap ja del cert que hi haurà una hora menys de filosofia? No pensem nosaltres què pot arribar a fer la filosofia per clarificar les intimitats de la vida pública, pensem què s'enten per filosofia. Fem pensar a la major part de coneguts sobre això. Llavors queda, com a molt, la reflexió moral i quatre noms d'autors que s'aproximen bastant al nom original.
Sentim com una espècie va disgregant-se fins a desparèixer. Sentim una cosa semblant al dolor de llengua... catalana. Però és que a ningú més que a nosaltres, el gremi dels seus pretendents, li dol. Que per tenir aquest dolor (o alguna cosa més positiva que la indiferència) s'hauria de reflexionar i aleshores... ja no seria un dolor, seria una posse. Sentim doncs, com es fon la filosofia de la mateixa manera que lluitem per la pervivencia de les balenes? Què queda de la filosofia? Una floreta que li van arrancant un a un els pètals i que, segurament, la desfollada acabarà amb un "no m'estima". Què queda de la filosofia? una hora menys setmanal? Amb una hora setmanal n'hi ha prou pels que tinguin orelles, per crear perplexitas, senyalitzar degudament pous de Tales i fer-nos, a cada hora de més, més i més "populatxo". Aleshores, potser, podrem tornar-nos-en a fotre del filòsof i no sentir només indiferència cap a això que no sabem que fa, ni interessa.