Els enormes Webs de tot plegat o Colapse al país de Chacónlandia

Les webs del Ministerio de Vivienda i la de Alquiler joven no han funcionat mai. Calco de l'article de CincoDías.com, però és que no cal massa article per saber que l'allau de sol·licituds d'informació sobre les noves ajudes de 210 euros mensuals pels joves, amb contracte, sou i metres quadrats de jove van col·lapsar-les quasi a l'instant.

Per afrontar el problema amb els seus servidors, que ni de bon tros estaven preparats per a rebrer tal quantitat de visitants, el departament de la Carme Chachón va anunciar l'obertura de noves víes per obtenir aquesta informació online.

Així, de bon matí, amb el ressaca i la brebada de la nit de cap d'any, els joves en qüestió i els seus seqüassos, es disposen a anar per feina. Segurament la Carme i els seqüassos del Ministerio deuen estar al sofà mirant els salts d'esquí tant típics de primer d'any. Però els joves, els Nils, les Juanis i els que estan entre mig camí de ser un Nil o una Juani com ara jo, estavem allà d'empeus amb el telèfon a la mà i la pantalla ben a prop dels nassos. I la Moncloa seguia sense disposar de cap apartat, de cap informació específica sobre el tema, només un enllaç esfilagarçat i dissipat com les serpentines que hi havia per tot ahir matí. Un enllaç Cje.org que tornava a remetrer a la mateixa web, ara, oh! novetat! oh! gran resposta del Ministerio! Col·lapsada.

Que això ja era de preveure, que es veia a venir, que ja ens ho ensumàvem... i tots els germans d’ expressions madures, que allò que ens havien anunciat els amables funcionaris d’Habitatge de la Generalitat i les veus robòtiques del 012, aquella informació precisa i vital de la que havíem d’estar pendents durant la primera quinzena del mes de gener, la que havia d’arribar via generació espontània de les Espanyes i de la qual ells no en sabien res encara.

Sí, la mateixa que segons els votants bastant més experimentats que nosaltres responia a estratègies electoralistes d’una il.luminada, aquella informació era una informació fantasma.

Des que ha començat l’any que dedico les hores de les meves vacances de mida jove a posar-me en contacte amb algú que resolgui els meus dubtes sobre la paperassa, laxa, interminable, diabòlica. Truco a l’empresa, truco a la gestoria, tiro de coneguts i familiars, corro, plou, el funcionari que busco és esmorzant, la persona que necessito és de vacances... i quan per fi he fet tots els tripijocs per tan sols tenir clar un llistat de dubtes, arribo a l’oficina d’habitatge que ha estat comunicant tots els matins d’aquest 2008 i és tancada.

Això sí, les portes de l’ajuntament encara són obertes una hora més, suposo per anar a pagar alguna multa, algun impost, algun tràmit que ens faci deutors amb el municipi o l’estat que ben segur, serà instantani.