el professional

CAP PODER SENSE CONTROL DEMOCRÀTIC

La professió, diu Alcoberro, és l'ambit tradicional de les ètiques aplicades. Des dels seus orígens, el professional havia de comprometre's amb alguna cosa. El professional del XIV a l'ordre religiosa amb castedat, pobresa i obediència. A partir de Luter, la concretització del deure de treballar en el medi urbà.

Un deure que s'acompleix obeint els requisits deontològics: coneixement, la competència, l'autonomia, la legitimació. En definitiva, un professional administra un poder que li ha estat donat amb l'adquisició d'un determinat camp del saber. Té poder i això "un provilegi social que ha de ser regulat" Perquè " En una societat liberal no hi pot haver cap poder sense control democràtic." Però com s'enten la figura del professional avui dia?

REVISANT EL CONCEPTE DE PROFESSIONALITAT

Simbiosi. El medi ha canviat i el professional ha d'evolucionar. Pluralisme, interdisciplina, noves servituds que els seus codis no contemplen. Cada vegada més el professional arronsa l'autonomia per posar-la al servei , per exemple, de grans empreses, d'hospitals, de l'administració. I les grans empreses, els hospitals, les escoles i l'administració, alhora, es professionalitzen. En una escola, no només hi ha professionals de l'ensenyament, hi ha psiqcopedagogs, psicòlegs, enfermeres... fins i tot filòsofs.

D'aquesta manera, va perdent sentit allò de "prfessional liberal" davant aquesta mena de proletarització del professional. L'amo, l'empresa o institució, la mà d'obra, entre d'altres, el professional, l'ex-autònom.

L'autonomia minva però no desapareix. Entra en contacte, tenint en compte l'actual conjuntura que imposa el treball col.lectiu, amb altres autonomies: als codis deontològics els caldrà filar més prim pel que fa a la regulació dels límits de l'autonomia professional.