tracte fet

Pàgina 48 : " un codi ètic és un document consensuat entre professionals, clients, governs, i (cada cop més) usuaris en general, que explicita les responsabilitats morals que provenen de l'exercici d'una professió i les espectatives que els usuaris tenen dret a exigir amb les seves relacions amb un professional i amb una corporació". Per tant, estem parlant dels factors que solen formar part d'un negoci: dues parts, oferta, demanda, interessos en joc. No hi ha massa diferència amb el negoci a l'ús, i és que fins i tot el producte en qüestió, "allò que el professional sap fer" es performa segons les necessitats de la demanda, el client ètic, és a dir " allò que socialment o moralment se li demana".

Quanta més confiança generi el codi ètic ( resultant d'accions pràctiques que l'exemplifiquin i el divulguin) més fidelització assolitrà . I aquí la fidelització és o hauria de ser bijectiva: tant pel que fa al sector del mercat, consumidor del producte de la professió, com pel relatiu a qui exerceix-ofereix el producte: el professional. Fidelització bijectiva de sector, o, dit en la més ben trobada paraula, la responsabilitat. Malament si el que és responsable del producte no dona garanties de confiança i malament si, aquell davant del que ha de respondre no ho espera tot de les seves capacitats. La responsabilitat reflectida en els codis ètics, és un reflex d'un transacció quasi comercial, pel que té d'intercanvi d'espectatives, de diàleg i de compromís.

Bourgeois bohémiens

Però, com en tota transacció, sempre s'ha d'estar al tanto de les possibles gitanades. Hi ha venedors responsables, hi ha trileros. Intentem dir el perill de la instrumentalizació, d'aquesta confiança que es genera juntament amb l'elaboració dels codis ètics. Ja que si "el públic es refia més d'una empresa que dóna una imatge social i ètica" fem-nos productors d'imatges socials i ètiques! així, el codi ètic deixa de ser la base sobre la qual el professional fa pública la seva responsabilitat i passa a ser allò que fa notar Alcoberro : "el bon rotllet que cotitza a l'alça". Ambient, fum, imatge. En definitiva, el concens real es manipula a favor de la imatge que s'aconsegueix a través de la publicitat dels bons sentiments, els bons sentiments d'aquells disposats a "comprar amb la mateixa passió que els buergesos clàssics però a condició de donar imatge compromesa a la seva despesa..." Ens tornem a posar amb la manera de fer bonista, la dels burgesos bohemis, tant lluny dels bons sentiments com de la bona praxi moral. I és que ja sabem que es dona sovint allò de que "no cal que el Príncep sigui bo, però és imprescindible que ho sembli".