El mal que fan els bons

Bonisme, despotisme il·lustrat, gràfic, televisat.

Hem llegit sobre Emma Bonino, un política italiana que es movia per causes humanitàries (principi de beneficència) i es movia més si hi havia la presència dels mitjans per cobrir-la. Diu Alcoberro " Bonisme significa fer el bé sense comptar amb els que han de rebrer "el bé". Això és el mateix que dir : violació del principi d'autonomia.

Si tenim al cap el comporatment d'algunes ONG pro solidaritat observem que no s'ha entès massa bé el principi central de l'autonomia. Som solidaris i tractem els receptors de solidaritat com menors d'edat, també com curiositats, són l'altre. I la mirada alienadora , com que, suposadament li està fent un bé, no es considera perniciosa.

"És absurd i bonista que els governs i les ONGs ofereixin mantes i medicines als refugiats d'una guerra quan simplement, no han fet res prèviament per evitar-la". Sentim cridar: "Per solidaritat!" al lloc que antigament ocupava "Per pietat!".

Ens acostem als déus en una mirada piatosa, ens sentim grans, ens sentim pares de la resta del món que no és dins del nos-altres. Aquesta és l'immoral mirada moral, l'anomenada mirada des de dins... I perquè solidariat? perquè hem canviat el nom de la pietat?

Perquè per solidaritat s'enten justícia i en nom de la justícia, en Superman es devia carregar a més d'un innocent. Diem que mentre hi ha molts tipus de solidaritat (sóm solidaris quan permetem que l'estat distribueixi les nostres als més necessitats... obeint al principi de justícia equitativa), es demana solidaritat en abstracte es demana "compassió de la misèria". Compadeix-te company solidari, d'aquells que veus per defecte, miserables de naixement. Lloable l'acció, viciada la imatge.

Solidaritat per responsabilitat, els límits de l'altruisme

Quan sentim "solidaritat pels no nascuts" o "solidaritat amb la terra", diu Alcoberro, s'ha d'entendre com a sinònim de responsabilitat i no s'ha de confondre amb el tapar forats més o menys bonista" Caldria doncs, acotar.

Això és el que fa la filosofia, clarificar, netejar el vidres de l'edifici. Ben nets: "Per comptes de solidaritat és més clar referir-se a imparcialitat en el tracte o a equitat". Així quan ens sentim a dir, per exemple "Catalanes, insolidarios " hauríem de respondre : "No, insolidarios no: no equitativos".

Aleshores podriem començar a parlar de perquè i quan cal ser no-equitatiu i que, ara sí, també és pel seu bé. Si "jo tinc dret a desenvolupar-me d'acord amb les meves possibilitats i treball", llavors "tots tenim dret a desenvolupar-nos d'acord amb les nostres possibilitats i treball", els extremenys, també. I ja hem fet el pas necessari per la universalització moral.

"El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú", sí. Però "en cap cas ningú està obligat a tractar als altres millor del que es tractaria a sí mateix, ni cap política no pot demanar de debó a ningú que actuï contra els seus propis interessos" amén.