Un judici i més concretament un procés penal en la fase de judici oral, es regeix pel principi de publicitat. Publicitat del procés i de la sentència. Hi ha d'haver assistents. La quintaessència del principi es dona en la conjuntura amb el dret a comunicar lliurement informació i el dret a ser informat.Què succeeix? Que aquelles desenes d'assistents que hi podien haver a la sala, es converteixen en milers o milions "d'assistents indirectes", d'espectadors, de teleespectadors que s'acullen als drets i a l'ampar del mitjà que ha fet possible aquesta mutació: la televisió (sobretot).El judici és un fet noticiable que el mitjà té dret a cobrir. I si el procés era públic, el mitjà el publicita a una audiència major. Tot, amb llibertat d'expressió, que suposa la lliure circulació d'idees, pensaments, opinions. El judici és un fet noticiat que ha arribat a les mans de l'opinió pública. El cas és que l'opinió pública delibera com un fa un jurat i opina, fa correr els pensaments i les idees no només sobre el procés sinó també sobre la sentència.S'està duent a terme un judici paral·lel en base de l'exercici de dos drets fonamentals que recull la CE. Un judici paral·lel amb el principi de publicitat amplificat, ratllant a la publicitat espectacle afecta directament a la valoració paral.lela de procés. Tot es redimensiona. A publicitat magnificada, major reprobació social pel delicte, major càstig, càstig públic, com en temps del desmembrat Pierre Damien.Adéu a la pressumpció d'innocència, benvinguda sigui la nova fase del procés: la precondemna. Més endavant, quan la condemna social s'ha fet efectiva, hom pot comparar-la amb la condemna penal. Però ens quedem curts: la condemna social que comporta un judici paral·lel és molt més greu i sentenciosa, molt més forta, una nova espècie amb l'esperança de vida dilatadissima. Que pot perviure, fins i tot, davant el cataclisme que seria l'absolució penal. Engegat el judici paral·lel, tremola jusícia ordinària!A més, a diferència del que es du a terme des de l'òrgan jurisdiccional, és un veritable judici contradictori, perquè la opinió pot versar tant fàcilment a favor com en contra de la culpabilitat de l'acusat. Contradictori i arbitrari (o si més no sotmès a les lleis de la tirania de l'opinió pública). Que l'anàlisi paral·lel es realitza a banda de qualsevol tècnica i garantia jurídica.I l'anxaneta: la possible influència sobre l'òrgan jurisdiccional. És impermeable la justicia al rebombori social que s'ha generat amb el judici paral·lel? O és que el jutges, fiscals i altres habitants de la magistratura no miren la televisió o no llegeixen diaris?La seva professionalitat no es basa en la imperturbabilitat, sinó que, magrat la necessària porositat que comporta, també pel magistrat, ésser membre de l'opinió pública, se la mesura per l'imparcialitat.Això pel que fa als professionals de la justícia. No passarà el mateix amb jurats formats en persones llegues amb dret. Se'ls exigeix que facin de jutges, però no en són de jutges i moltes vegades estan influenciats per les noticies o opinions que reben dels mitjans. El pobre jurat rep un bombardeig de percepcions, de dins i de fora de la sala, però sense la preparació professional d'un jutge, d'un advocat, d'un fiscal. Ja sabrà delimitar-les a favor de l'exercici de justícia que se li exigeix? Vostè jutja.
JUDICIS PARAL·LELS
dissabte, 25 de novembre del 2006
Etiquetes de comentaris: ètica periodística
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentarios:
La pregunta és: els judicis paral.lels creen una societat de l'espectacle, o en són la conseqüència? I encara: quina qualitat de democràcia és possible en teledemocràcies i amb judicis paral.lels? I encara: mitjançant la teleescombreries acaba essent culpable d'exhibicionisme ferotge el pare de la víctima ? Parlem-ne.
Què va ser primer l'ou o la gallina? I comencem a rumiar: perquè hi hagi un ou i ha d'haver una gallina però perquè hi hagi una gallina...caram! sempre he volgut tenir una bona resposta per això. Només dir que davant el regrés a l'infinit em limito a descriure: hi ha judicis paral.lels i es donen a la matriu de la societat de l'espectacle.
La democràcia encabuda en les teledemocràcies no ha de demonitzar-se per sistema. Crec en el criteri de l'espectador però crec més en les fidelitats a partit. I amb la teledemocràcia, els parits poden incidir molt més ( en horitzontal, no en vertical) als seus possibles votants.
És evident que la influència de la televisió sobre un espectador analfabet serà diferent qie la que rebrà un espectador mínimament format (o això espero). Si és gràcies a la democràcia que s'ha extés el seu sistema a nivell d'accés al coneixement, també a tots aquells altres àmbits d'intervenció en la formació social .Com pot ser per exemple, la vinculació en opinió política. S'ha de notar que per més que s'hagi democratitzat l'accés a aquest tipus de coneixement hi ha grans sectors de població que no en tenen ni idea del que pot representar un o altre parit o saber de l'actualitat de la seva ciutat, i menys , la del seu país.
No, la teledemocràcia, no ha suposat un detriment en la qualitat de la democràcia perquè els avenços tecnològics van de la mà de la voluntat dels portadors. Si és evident que la teledemocràcia ha suposat una amplificació d'abast territorial. Gràcies a televisió La democràcia es veu a tot arreu, cal però que se l'entengui, per tenir-ne opinió i incidir-hi i està vist que quasi la meitat de l'eslectorat, l'ignora.
Els judicis paral.les afecten a la qualitat de la justícia que es dona en les democràcies. I tant si afecten! Aquí, el judici paral.lel avicia l'atmosfera de la justícia, blocs d'opinió, blocs de pressió sobre els processos (sobretot en processos penals que fan més rebombori). Està vist que la impermeabilitat de la justícia és una quimera i més monstre el líquid que la traspassa. La guanya en força performable: la memòria i la voluntat col.lectiva que si bé en opinió política tenen cert nivell de reflexió (en torn a una ideologia)en opinió públicala reflexió es bescanvia per l'impacte. I això, els mitjans de comunicació ho porten ben sabut. Oferta i demanda d'impacte que faci més vendible la informació.
Com a objecte mercadejable, aleshores, la informació es converteix en una altra cosa. En imatge. Éstètica del dolor: exhibisionisme ferotge, bell, caríssim (d'estimat) i tot dins del marc de la democràcia, el "tot s'hi val si és el que el poble vol". Majoria és audiència.
Publica un comentari a l'entrada