Crec que hi ha una mena de càstig diví remasteritzat per als desordenats. Jo en dic : Els calaixos, lleixes i sotallits de les Danaides. El meu company de suplici hi està molt d'acord. Tot és culpa d'alguna falta comesa que no coneixem. Potser ve del dia que no vam separar bé el plàstic del cartró. O del dia que vam ser immensament rics. És que no sabíem que això ara és pecat. Traïció vaticana!
Tornem a les Danaides. Les Danaides eren unes princeses amb molt mala fama en els recupilatoris de mitologia. De fet Schopenauer també en parla al seu lleuger llibret express, el Món com a Voluntat i Representació. Aquestes Danaides, eren les 50 filles del rei Dánau, germà del rei Egipte que tenia, ensems, 50 fills més. (Prolífica aquesta monarquia...) Tant de fill i tanta filla, la cosa havia d'acabar en matrimoni múltiple a Las Vegas amb final feliç. Però ja se sap que als antics els anava més la tragèdia. I 49 dels 50 hereus van morir a mans de 49 de les 50 pubilles. (Un dia escriuré sobre la Danaide 50 , Hipermenestra, sempre n'he tingut ganes de dir 4 coses d'Hipermenestra...).
Al cas. Aquestes noies es mereixien un càstig providencial: hauríen d'omplir d'aigua durant tota l'esternitat uns tinells foradats. I això és pitjor o bastant semblant a pagar una hipoteca a 40 anys. És pitjor, els càstigs divins sempre són pitjor...
En definitiva, el càstig que cau sobre mi i el meu company és l'actualització d'aquesta petita putadeta que les Danaides gaudien a l'Avern per assessinat. Nosaltres no tenim cap gerro foradat. Però sí uns calaixos, unes lleixes, i com dèiem, un sota-llit i, en definitiva, una superfície Danàidica. Tot està en permanent desordre, fem el que fem per omplir-ho d'ordre i estètica equilibrada, el caos sempre torna. Creus que ho tens tot net? Ah! per Zeus! un mitjó desaparellat irromp la teva calma victoriosa! Creus que l'ordre es mantindrà durant gaires segons més? Ah! per tots els incestos de l'Olimp! Com si totes les superfícies que tant curosament hem ordenat tinguéssin memòria de desori. Pecadors, supliciands, ens mereixem complir condemna al cau de totes les guitlles!
Aquí ho deixo. Disculpeu-me si continuo ordenant.
Tornem a les Danaides. Les Danaides eren unes princeses amb molt mala fama en els recupilatoris de mitologia. De fet Schopenauer també en parla al seu lleuger llibret express, el Món com a Voluntat i Representació. Aquestes Danaides, eren les 50 filles del rei Dánau, germà del rei Egipte que tenia, ensems, 50 fills més. (Prolífica aquesta monarquia...) Tant de fill i tanta filla, la cosa havia d'acabar en matrimoni múltiple a Las Vegas amb final feliç. Però ja se sap que als antics els anava més la tragèdia. I 49 dels 50 hereus van morir a mans de 49 de les 50 pubilles. (Un dia escriuré sobre la Danaide 50 , Hipermenestra, sempre n'he tingut ganes de dir 4 coses d'Hipermenestra...).
Al cas. Aquestes noies es mereixien un càstig providencial: hauríen d'omplir d'aigua durant tota l'esternitat uns tinells foradats. I això és pitjor o bastant semblant a pagar una hipoteca a 40 anys. És pitjor, els càstigs divins sempre són pitjor...
En definitiva, el càstig que cau sobre mi i el meu company és l'actualització d'aquesta petita putadeta que les Danaides gaudien a l'Avern per assessinat. Nosaltres no tenim cap gerro foradat. Però sí uns calaixos, unes lleixes, i com dèiem, un sota-llit i, en definitiva, una superfície Danàidica. Tot està en permanent desordre, fem el que fem per omplir-ho d'ordre i estètica equilibrada, el caos sempre torna. Creus que ho tens tot net? Ah! per Zeus! un mitjó desaparellat irromp la teva calma victoriosa! Creus que l'ordre es mantindrà durant gaires segons més? Ah! per tots els incestos de l'Olimp! Com si totes les superfícies que tant curosament hem ordenat tinguéssin memòria de desori. Pecadors, supliciands, ens mereixem complir condemna al cau de totes les guitlles!
Aquí ho deixo. Disculpeu-me si continuo ordenant.
2 comentarios:
tindriem embrujada a casa si tot fora en al seu lloc sense fer res al respecta!!! BONIZIM L+ARTICLE!!
Vosaltres dos ,tu i el teu company de madriguera, no sou el desordre, esteu en un estrat superior, com els Deus , sou el CAOS i el TERROR de l'Ordre MUNDIAL, DEL NOU ORDRE MUNDIAL D'EN G.W. BUSH...
Per tant , i vist així, si sou el antònims del somnis d'en Bush, sou els meus ídols.....
VISCA EL CAOS I EL DESORDRE MUNDIAL !!
Señorrrrrr, Gooool de Señorrrrrr !!!
Publica un comentari a l'entrada