Per aquestes dates naixia un infant que durant els seus 33 anys de vida va dir moltes coses. Coses com ara "deixeu que els nens s'acostin a mi". Doncs bé, no sé perquè però crec que a Crist nostre senyor no se li van acostar massa criatures. Ho diuen les sagrades esciptures. Vegem. No hi ha ratlla dels evangelis que parli de " Les 7 passes estomacals de Jesús", "Les afonies del Fill de Déu" i el que és més evident, Crist no va morir de cap virus.
Aquestes són les ensenyances directes de "deixar que els nens s'acostin a un". De la mateixa manera que l'aigua és un excel·lent conductor d'elements, els nens ho són també de l'alegria, de la puresa, d'energia, d'instints i d'agents patògens.
D'això els pediatres ja n'estan previnguts. Aquests especialistes treballen amb les malalties de les criatures o amb criatures malaltes. És fàcil que arrepleguin algún que d'altre efecte colateral del tracte amb la infància. Avui parlava amb una resident del Trueta i m'explicava que les estudiants de pràctiques de l'hospital solien caure de 4 en 4 durant les primeres setmanes.
Però i els mestres? a mi ningú no em va prevenir d'aquest atac indiscriminat al meu sistema inmunitari! Res enlloc! Als anuncies de l'Actimel no hi havia cap menció del tipus "Para las nuevas generaciones de maestros" (perquè és clar als mestres del juràssic inferior tenen les defenses fossilitzades -com també totes les obertures al món exterior-). Als corticoles del Corte Inglés no hi venen pas mascaretes protectores. I tampoc no hi ha cap notació genètica a l' instint maternal que previngui de no acostar-se massa als nens, no abraçar-los quant aterrissen al pati, no prendre-los a coll quan ploren a moc descontrolat, no santificar-se cada cop que t'estosseguen a la cara...
Durant el primer trimestre he encadenat 2 passes de panxa, he deixat d'estar constipada només 2 setmanes, m'he carregat per sempre unes quants tons de les cordes bocals, sense comptar erupcions estranyes a la pell. Tot això ho dic perquè és Nadal i poseu en pràctica les virtuds cristianes. Que cada vegada que vegeu un mestre (un mestre jove, és clar) no penseu: mira el puta!té les mateixes vacances que els sus alumnes!" Penseu: Pobre desgraciat, passarà les vacances amb els virus dels seus alumnes".
Aquestes són les ensenyances directes de "deixar que els nens s'acostin a un". De la mateixa manera que l'aigua és un excel·lent conductor d'elements, els nens ho són també de l'alegria, de la puresa, d'energia, d'instints i d'agents patògens.
D'això els pediatres ja n'estan previnguts. Aquests especialistes treballen amb les malalties de les criatures o amb criatures malaltes. És fàcil que arrepleguin algún que d'altre efecte colateral del tracte amb la infància. Avui parlava amb una resident del Trueta i m'explicava que les estudiants de pràctiques de l'hospital solien caure de 4 en 4 durant les primeres setmanes.
Però i els mestres? a mi ningú no em va prevenir d'aquest atac indiscriminat al meu sistema inmunitari! Res enlloc! Als anuncies de l'Actimel no hi havia cap menció del tipus "Para las nuevas generaciones de maestros" (perquè és clar als mestres del juràssic inferior tenen les defenses fossilitzades -com també totes les obertures al món exterior-). Als corticoles del Corte Inglés no hi venen pas mascaretes protectores. I tampoc no hi ha cap notació genètica a l' instint maternal que previngui de no acostar-se massa als nens, no abraçar-los quant aterrissen al pati, no prendre-los a coll quan ploren a moc descontrolat, no santificar-se cada cop que t'estosseguen a la cara...
Durant el primer trimestre he encadenat 2 passes de panxa, he deixat d'estar constipada només 2 setmanes, m'he carregat per sempre unes quants tons de les cordes bocals, sense comptar erupcions estranyes a la pell. Tot això ho dic perquè és Nadal i poseu en pràctica les virtuds cristianes. Que cada vegada que vegeu un mestre (un mestre jove, és clar) no penseu: mira el puta!té les mateixes vacances que els sus alumnes!" Penseu: Pobre desgraciat, passarà les vacances amb els virus dels seus alumnes".
1 comentarios:
El regne del Senyor, els desgraciats i els malalts, tenen les portes obertes de bat a bat.
Amén.
Publica un comentari a l'entrada