OTAKUS A la UdG

Diu l’enciclopèdia dels Wikis que un otaku és essencialment un freaky japonés amb un gust bastant marcat per l’anime i el manga. Al Japó un l’Otaku és considerat un fanàtic de les tires animades, un nerd, un geek.

Però el que passa amb la fascinació orientalista és realment màgic. Quan per un nipó ser otaku, moltes vegades, significa rebre una consideració despectiva, per un occidental ser otaku significa tenir una passió i exhibir-la amb orgull.

A Catalunya hem importat el gust pel màxim representant de la cultura pop japonesa, el manga, ho veiem amb la recent edició del Saló del Manga a Barcelona. A Girona, també hi tenim uns quants representants d’aquesta afició. Estem parlant de l’associació universitària d’otakus l’ “Aula Manga”...

Fandom, el regne dels aficionats

La Raquel és la secretària de l’associació. Està fent el grau en comunicació i la vocació se li nota. La noia porta un discurs molt ben travat sobre tot el que representa la cultura japonesa. La Raquel va començar a fer judo per l’afició al manga i ara és cinturó negre.

La Cristina va conèixer la Raquel a través d’un fòrum del 3XL, el programa juvenil del 33. Va començar veient Bola de drac, suposo que fent kameames pel pati i amorrant-se a la tele a quars de sis. L’afició, però, no es va quedar aquí: des de la seva primera setmanada devora qualsevol tipus de manga. La Filomanga per excèl.lència és la presidenta de l’aula.

En Lluís, l’informàtic, treballarà tot l’estiu per pagar-se un viatge al Japó que somia des de fa temps. Ell és d’Olot i només té ganes de sortir de la Garrotxa per peregrinar a Barcelona un cop l’any, al Saló del Manga. Com els altres membres, fa cosplay: es disfressa dels seus personatges preferits. Es fa ell mateix les vestimentes. Aquest any ha anat de Big Boss. Sobri.

En Xavier diu que viu aïllat del món a un racó perdut de Figueres. Cabanes és la última parada on allarga la via del tren. Així, desproveït d’internet, és a través de la comunitat manga que té contacte amb la civilització. Un gran sentit de l’humor.

Mar Bosch: El passat 25 d’Abril, durant la festa major de l’UdG, vau projectar Otaku no Video. El film relata les peripèricies d’un otaku en la vida quotidiana. En què s’assembla la història de’n Kubo amb la vostra?

Otakus: La pel.lícula és una mica exagerada, no creiem que hi hagi gent tant freaky com el protagonista. El que està bé del film és que repassa tots els tòpics sobre el que es diu dels otakus, aquí en clau d’humor. El que passa és que dona una visió d’algú molt marginal, quasi caspós, com els nostres freaks de Telecinco. Aquí un otaku no té aquest sentit tant despectiu, creiem.

MB: Hi ha molts otakus a l’Udg?

O: Vam començar essent 6 a l’associació, ara sóm 62 membres. Però hi ha otakus no universitaris, de totes les edats i procedències.

MB: Dins de la descripció de la vostra activitat com associació, dieu que intenteu trobar punts d’unió entre la cultura japonesa i la catalana, els hi heu trobat?

O: Simplement som uns enamorats de tot el que representa aquesta cultura i el manga és la finestra a través de la qual veiem el Japó. A partir del manga, quanta gent ha començat a aprendre japonès? A fer kendo o karate, cuina, a confeccionar kimonos, a aprendre història japonesa? El manga és només una part de la fascinació per la cultura japonesa.