dialèctica del ciberespai (2)

Redimensió

S’ha parlat de “cibercultura”, de “noves tecnologies de la informació”, enteses com a nocions de “subcultura”, o de novetat en la tècnica informativa. Però ni la cibercultura està per sota de res, ni les noves tecnologies de la informació es queden encallades en allò de la novetat.

La subcultura i la novetat van lligades a la moda, a allò efímer. Del que estem parlant és d’una nova dimensió per a la cultura i la informació, unes noves dimensions de cultura i informació que, en entrar-hi en diàleg, les canvien. D'un redimensionament.

En l’imaginari col.lectiu, quan es parla de ciberespai, cibercultura i deribats del nou llenguatge del bits, corre el clixé de pel.lícules com ara “Hackers”, aquella perla dels 90’. Només cal veure el contingut de moltes pàgines web on trobarem la cibercultura relacionada amb una definició críptica i freaky a parts iguals. Formar part de la cibercultura, no és pas el mateix que formar part del ciberpunk, per exemple.

Escoltem-ne una. Es fa dir "L'hipotètica". I que ningú es doni per al.ludit, perquè si una cosa té aquesta noia, és que fa honor al seu nom:

“Hola, sóc un membre de la cibercultura, porto ulleres de pasta, un mono futurista, m’agradaria assemblar-me a l’Angelina Jolie i boicotejar les conspiracions governamentals que es tramen a través de la xarxa! Sóc un hacker bo! El Robin Hood dels ciberhabitants pobres!”

No, no i no. No només ( si es vol, això va a gustos) l’estètica i literatura ciberpunk, la cibercultura hauria de ser descrita des “d’un concepte analític i descriptiu vàlid per designar de manera àmplia allò que nosaltres anomenem ciberespai”.

Això és el que s’intenta des de la publicació “dialèctica del ciberespai”. Un gran bon propòsit. Tocar sistemàticament els conceptes satèl.lit que van lligats al nou planeta mare, el segon món. Bona part d’aquells conceptes lligats al gruix del ciberespai, com ara “realitat virtual”, “cibercultura”, o el canvi, cada vegada més, “d’informació” per “comunicació”.