Dialèctica del ciberespai (1)

El vell continent

El ventre d’Internet, el ciberespai, apareix com un món virtual. Un món internacional en el sentit fort de la paraula: no una internacionalitat pactada per cap mena de fi polític. El ciberespai és, per naturalesa, internacional, desterreritorialitzat. Aquesta descontextualització dels usos habituals del territori, el territori de les identitats i els interessos nacionals, obre noves portes, més ben dit, deixa les portes obertes de bat a bat pel control i regulació dels governs d’un espai diametralment nou.

Davant seu, com els colons plantats a les platges d’un territori que sembla immensament verge, i, esgotades les vies d’un espai gastat, en atzucac, decadent, apareix un nou món. Un món virtualment nou, un segon pis de món, del món que coneixem i a sobre del qual hem edificat aquest nou territori sense territori.

El vell món, el del continent, el físic, passa a ser el món referencial. Però és realment així? Les relacions que s’estableixen entre els dos móns són les de colons i colonitzats, és a dir, una expansió de territori o bé, seguint la imatge del referent lingüístic, un desdoblament de la manera de parlar del món? Un referent, en semiòtica, és un dels tres components del signe que consisteix en l’objecte real que aquest al.ludeix. Un referent s’entén pel seu paper (clau) en el procés comunicatiu: per la seva constància i el seu caràcter immutable. És a partir del referent que es mouen i s’edifiquen significats i significants. Però el que està passant amb les relacions comunicatives entre món virtual i món pre-virtual, és una classe de relació comunicativa, que està fent canviar la naturalesa de l’objecte, és una relació dialèctica. Així entenem la dialèctica del ciberespai, la nova dimensió del treball, la tecnologia i la política del capitalisme global.