EXPOSICIONS

Altres arquitectures: les cases animals

La fundació Caixa de Girona ofereix una bona mostra d’arquitectura animal a la Fontana d’Or

Mar Bosch. Girona. Del 7 de febrer al 12 de març podrem visitar al Centre Cultural Caixa de Girona-Fontana d’Or l’exposició “Els altres arquitectes”. La mostra, acompanyada de cicles de conferències, visites comentades i activitats per escoles, desplega ponts entre les habilitats constructives de les diferents espècies animals i les solucions arquitectòniques humanes.

Podem comptar amb tota mena de nius, teles d’aranya i filigranes d’insectes, refugis de variada finalitat i fins i tot, algun que d’altre festejador aviar. En total 236 objectes, el 40% dels quals provenen de fonts de museus i particulars. Una agraïda presència de maquetes també (algunes amb considerables dimensions) i la inclusió d’un espai lúdic, insentiven la participació dels més petits i no tant petits. El viatge a través dels anys de l’evolució i dels diferents medis ones desenvolupen les construccions, s’il·lustra a més amb plànols i esquemes, dibuixos i vídeos: l’interactivitat doncs, està servida.

Baixem a la planta baixa i al soterrani. A mesura que la casuística constructora es va bastint de tants exemples, s’escurcen les distàncies amb el que, de fet, fem els homes amb la nostra arquitectura. Les semblances entre les estratègies per a la supervivència, aquí a través de l’instint constructor que desenvolupen algunes espècies, es fan evidents. El que l’exposició evidencia també és el matís d’evolució respecte la construcció animal ( purament funcional). Aquest matís rep un nom, que se sap gran, savi i emancipat: l’arquitectura.

Per aquest motiu, veurem als expositors seccionats: animals constructors, humans arquitectes. L’evidència i l’obvietat en majúscules. A través de 236 testimonis de com la selecció natural ha fet saltar l’ésser humà de l’estadi de la conservació animal al gran matís diferenciador que la consciència li proporciona: el gaudi estètic (jardins i fonts, capitells i façanes), el control dels elements ( preses i ponts), la representació simbòlica (catedrals i esglésies) i l’esbarjo (muntanyes russes, per exemple). Una consciència que és el pas de la construcció a l’arquitectura però que també es rebel·la en l’impacte i la transformació del medi que representen les “arquitectures humanes” per ( o contra ) el medi. En aquesta línia, en la de l’alteració de l’entorn, es tracten punts com la sostenibilitat, l’economia en la construcció i els nous hàbitats que generen aquestes arquitectures.

I és que hem pogut saber de construccions animals, com ara la glorieta de festeig de la Chlanyedra nuchalis, que demostren cert nivell de sofisticació, de quelcom que s’assembla molt a totes aquelles modernitats de l’esperit que fa l’espècie humana amb el privilegi de l’evolució. Però hi ha una diferència essencial: tots els mecanismes i l’organització del treball, els traspassos d’habilitats constructives a través de les generacions, els usos dels recursos pel que són les seves cases, les seves guarderies, els seus niuets d’amor, s’adapten al medi sense sotmètrer-lo. Heus ací el regust alliçonador que ofereix la divulgació d’aquesta faceta de les ciències naturals. L’aprenentatge a través de la diversitat de constructes, de més de cent models de sostenibilitat transespecial, més de cent models de convivència enllà fins i tot del temps i les condicions dels homes. En aquest sentit potser ens convindria fer més l’animal.