característiques de les ètiques aplicades

dissabte, 2 de desembre del 2006

"Non solum... sed etiam"

Alcoberro defineix l'ètica aplicada, per fi, a la pàgina 34: "La teoria del desenvolupament dels principis ètics generals en connexió a l'esfera dels fets concrets." Principis ètics generals (valors, virtuds) i fets concrets (condicions econòmiques, socials, culturals on prenen cos). De quina manera prenen cos aquests principis ètics generals? Es descriu, a continuació, el detall del continent:

1.-civil, no religiós ni polític. En el sentit que no busquen cap justificació trascendent o "forta". El fet és que cal regular la convivència, i punt. Civil i republicana, com deia Kant, és a dir universalista: els drets i els deures són iguals per a tothom.
2.- I per tant, ens les havem amb unes ètiques de mínims (criteris de justícia que puguin ser compartits per un gran nombre de ciutadans). Ètica de mínims per evitar al màxim els enfrontaments: estem davant un conscens pràctic sobre valors.
3.- Per matitzar això de "minims" cal recalcar que les ètiques aplicades són també provisionals: "ha d'estar vigent la idea d'un diàleg racional en què ningíú acaba tenint tota la raó, però tothom té dret a la raó. Això són les "provisions", eines conceptuals per resoldre conflictes en un acord de mínims
4.-Són ètiques interdisciplinàries també, en el sentit que no són unes ètiques fetes a mida per justicar cada pràctica professional: es construeixen en debat amb professionals, experts i usuaris de peu...

A més, són ètiques corporatives, la seva aplicació no depèn només de decisions personals i singulars, sinó també d'empreses i col.lectius que actuen a través de codis ètics. Són també processuals, depenen d'un conjunt de decisions preses en comú, tot un procés relatiu a instàncies molt diverses. I finalment, tensionals, situades en una societat pluralista, les ètiques aplicades no tenen un únic model o orígen. Aquí el conflicte i la rellevància estan a l'ordre del dia, però són part essencial de la salut del debat que sosté i manté vives les ètiques aplicades

En definitiva, les ètiques aplicades, són ètiques de la responsabilitat "formes de reglamentar el poder i imperdir que creixi desmesuradament posant en perill els drets dels més febles".