UNA APROXIMACIÓ A L'ÈTICA APLICADA

dissabte, 2 de desembre del 2006

Creix el desert

El tòpic nietzschià posat a finals del segle XX, el moment del naixement de les ètiques aplicades. Les ètiques aplicades han vingut a ser senyals d'un canvi que s'ha anat sentint arreu, en una societat que, com més va més es diu pluralista. Creixel poder de destrucció que porta com una paparra el progrés i creix també la sensació de "falta de motors d'idees", de col·lapse cultural, de "capacitat per oferir propostes globals a la humanitat".

De la mà de les societats democràtiques cada vegada més individualistes, augmenta el nivell de benestar material i amb ell la desconfiança en mites comunitaris (religiosos, en definitiva). L'ethos social es transforma amb la velocitat, la pressa i el risc característics dels seus dies, entre la diversitat i la globalització que el tensen com la corda d'un arc. Creix el desert i s'evidencia l'urgència de pensar "unes regles per la gestió i la deliveració dels canvis".

Perquè la tècnica moderna és objecte de l'ètica

L'any 1982 Hans Jonas va escriure l'article "perquè la tècnica moderna és objecte de l'ètica". Alcoberro desglossa de l'article els arguments per comprendre perquè es necessiten les ètiques aplicades:

1.- Ens ajuda a fugir de maniqueismes: Ha quedat obsolet allò que serà "dolent" si era fet amb malevolència, i "bo" allò fet amb bona fe. Ha quedat ANTIGA la "bona fe" arribats al principi geneaològic del bé i del mal. "Bo" ha anat essent allò beneficiós pel progrés de l'espècie: és bo de la mateixa manera el foc i la bomba atòmica, és dolent l'abús d'aquests béns considerats "bons". com diu Jonas "el germen innat del mal (...) és alimentat pel progrés del bé".

2.-La tecnociÈncia representa el poder humà incrementat, així seguirà de manera amplificada un dels seus patrons: l'automatisme de l'aplicació, no en dubteu: tot allò que es pugui fer, es farà.

3.-Si l'home mira endavant (progrés) i enrere (història) , la tècnica només mira endavant. Cal trobar un lloc per l'home en aquesta fretura.

4.-L'home ja no és el centre, ni al cap damunt de cap piràmide natural, que la tècnica posa l'home en situació de pensar-se en xarxa, formant part d'un sistema superior a ell mateix com a individu.

5.-La tecnociència, el Caín i l'Abel proteic per "allò de més gran" :"La benedicció de la ciencia pot esdevenir maledicció: el germà Caín ( la bomba) és dolent, però el germà Abel (el pacífic reactor) també ho pot ser".

Allunya de mi la idea que puc fer-ho tot

Ja ho deia Maimònides a la seva oració: "Allunya de mi la idea que puc fer-ho tot". I tant que hem de creure que hom pot fer-ho tot! ens hem de voler més grans, més forts! perquè no, Maimònides? Però CAL que tot es faci? Poder fer-ho tot implica un HAVER DE fer-ho tot? S'evidencia clarament el sentit de reponsabilitat en l'època de la tècnica: davant, per exemple, de l'automatisme de l'aplicació, l'imperatiu tecnològic. Mireu com fan problema:

a.-allò que es pot fer, es farà (automatisme de l'aplicació)
b.-allò que es pot fer, cal fer-ho (no aprofitar allò que ens brinda la tècnia, seria immoral, per imperatiu tecnològic que es passa pel folre l'ambivalència dels efectes de la tècnica)
---------------------------------------------------------------------------------
c.- què voleu més per veure com en són de necessàries les ètiques aplicades?! *QED*