Senyals de vida universitària

També hi ha vida durant el període d’exàmens. És el resultat d’una investigació amb voluntat científica i d’un prou considerable treball de camp.

En plena efervescència estudiantil, estem parlant del lapse espai-temps del 15 de maig al 15 de juny, passa que els passadissos i l’entorn acadèmic es van quedant sense estudiants. Desapareixen. On són els usuaris de l’UdG? A la biblioteca. Sepultats sota tones d’apunts. Tots. O fent un cigarro darrere l’altre a les respectives gespes, claustres, bars i institucions similars.

El que sorprèn és la capacitat que té aquest sector poblacional per diversificar la seva activitat. A la Universitat, després de tot, hi continua havent vida. Ho diuen els suros de les parets: S’organitzen seminaris, conferències i exposicions.

Cultura jurídica 16.3 CE

Des de la Universitat d'Alcalà, que es veu que té capellà i capella, arriba el professor Pablo Santolaria, ex-director d’afers religiosos del Ministerio de Justícia, a fer-nos una conferència sobre Laïcitat i constitucionalitat. La xerrada se celebra dins el seminari permanent de cultura jurídica.

Notem que la facultat de dret no ha canviat massa en els darrers anys. Només que allà on hi havia l’extensió del bar, una ex-aula d’estudi, ara hi ha l’aula del seminari. No està tan concorreguda com abans, però la seva funció queda bastant més concreta: oferir un espai per què alguns acadèmics i alguns estudiants debatin sobre temes teòricament legals.

Al 9 de maig, es tractava el tema del tracte poc proporcional dels poders públics cap les diferents religions de l’Estat. Després de repassar els usos i els abusos de la jurisprudència del TC al respecte, es va concloure que a Espanya, aquest país que es fa dir plurinacional i aconfessional, s’està duent règim de fet “molt preocupant”.

Mentre les previsions pel 2010 són les d’una superioritat notabilíssima dels agnòstics respecte els catòlics (practicants, no practicants o penitents), els reis van a fer recollir aigua del Jordà per batejar als seus infantes; Les cerimònies funeràries de signe estatal com les de l’11-M, per exemple, eren pura i directament catòliques. I no seguim. Espanya és un país aconfessional com diu la constitució?

Des de la Universitat d'Alcalà, que es veu que té capellà i capella, arriba el professor Pablo Santolaria, ex-director d’afers religiosos del Ministerio de Justícia, a fer-nos una conferència sobre Laïcitat i constitucionalitat. La xerrada se celebra dins el seminari permanent de cultura jurídica.

Notem que la facultat de dret no ha canviat massa en els darrers anys. Només que allà on hi havia l’extensió del bar, una ex-aula d’estudi, ara hi ha l’aula del seminari. No està tan concorreguda com abans, però la seva funció queda bastant més concreta: oferir un espai per què alguns acadèmics i alguns estudiants debatin sobre temes teòricament legals.

Al 9 de maig, es tractava el tema del tracte poc proporcional dels poders públics cap les diferents religions de l’Estat. Després de repassar els usos i els abusos de la jurisprudència del TC al respecte, es va concloure que a Espanya, aquest país que es fa dir plurinacional i aconfessional, s’està duent règim de fet “molt preocupant”.

Mentre les previsions pel 2010 són les d’una superioritat notabilíssima dels agnòstics respecte els catòlics (practicants, no practicants o penitents), els reis van a fer recollir aigua del Jordà per batejar als seus infantes; Les cerimònies funeràries de signe estatal com les de l’11-M, per exemple, eren pura i directament catòliques. I no seguim. Espanya és un país aconfessional com diu la constitució

Educar la mirada

Anem a la sala d’Actes de la Facultat d’Educació i Psicologia. Pupitres malmesos, escassetat de material didàctic i el que és més sorprenent: nens amb ganes d’anar a l’escola.

No. No són les escoles d’aquí: són les escoles dels altres. Les veiem a través de més de 50 fotografies del fotoperiodista Kim Manresa. Realment, la mostra supera “el segell de pobresa indolent”, la “fotografia de l’objecte poètic”. Ni rastre de la nefanda estetització de la misèria que ens temíem en veure el cartell (aquella preciosa bola del món situada al centre de la imatge, la que tots volen abastar, la que subjecta el mestre com una ofrena comestible) i s’acompleixen quasi tots els elogis del comissari.

I per postres...

La “Fundació Universitat de Girona: innovació i formació” amb la col.laboració de Xarxa Vives d’universitats, ofereixen cursos d’estiu. Per qui no n’ha tingut prou. Per qui després d’un curs de plats i platillos li ve bé un gelat. Gelats de tall, com el dibuix de la propaganda, de Ciències de la salut, d’experimentals, d’empresa, d’economia i dret, de comunicació, de turisme i d’hostaleria, de ciències socials i fins i tot... d’humanitats. Valors, Shakespeare i vainilla.