c à p s u l a

Càpsula a Wordpress

2008-03-30T20:55:00.001+02:00

He emigrat cap a wordpress:malamar.wordpress.comFins ara!

Tornar

2008-03-25T19:49:00.002+01:00

Avui és el dia de la resurrecció dels morts. La terra tan curosament col·locada sobre seu es desgrana lentament i s’enretira. Entre la confusió d’humus s’hi entreveu un dit. Dos dits. Tres dits. Endevinem que és una mà subterrània d’algú oblidat per tothom excepte pels cucs. Saluda. Espereu... què fa?! Arronsa lentament l’engranatge de tots els dits, menys el del mig. El del mig queda ben dret.

Sobre el desordre

2008-03-21T21:04:00.005+01:00

Crec que hi ha una mena de càstig diví remasteritzat per als desordenats. Jo en dic : Els calaixos, lleixes i sotallits de les Danaides. El meu company de suplici hi està molt d'acord. Tot és culpa d'alguna falta comesa que no coneixem. Potser ve del dia que no vam separar bé el plàstic del cartró. O del dia que vam ser immensament rics. És que no sabíem que això ara és pecat. Traïció vaticana!

La setmana fantàstica

2008-03-20T10:10:00.003+01:00

Per setmana Santa, sorgeix la santa urgència d'abandonar les ciutats natals i desplaçar-se cap a les ciutats natals d'uns altres que, com nosaltres, es desplacen també santa i urgentment. Així uns i altres ens creuen els camins, volent canviar-nos els aires i els alers per uns dies.És fantàstic haver creuat una frontera tenint la sensació taumatúrgica de no haver experimentat massa retencions,

Preses de pèl governamentals i altres fantasmades

2008-03-20T08:53:00.006+01:00

A continuació, adjunto un e-mail molt encoratjador que he rebut aquest matí. Es tracta d'un dels 40 mil correus, entre trucades i visites a les cambres corresponents, que han estat traficant per les meves hores lliures dels darrers mesos. Vegeu el post sobre el cas "Els enormes webs de tot plegat o col·lapse al país de Chacónlandia". Seguidament deixo parlar les últimes notícies al respecte.

Al buen callar llaman sabio

2008-03-19T09:42:00.003+01:00

Era Don Quixot l'amo de "Al buen callar llaman sabio". De fet són moltes les cites que volten l'art del bon callar. I pel que es veu, J. Mª Aznar no n'ha interioritzat cap. Sé que cansa escriure d'aquest homenot. Sé que ja no es porta criticar el seu discurs i els seus satèl·lits, que és gastat, fins i tot, allò tan fàcil i recurrent de parlar del petit emperador, de l' híbrid entre doctor

Magister muri

2008-03-18T10:43:00.008+01:00

Pia Crozet, escultora gironina.Avui a les 20 h. la Pia Crozet exposarà a Girona. Sota el títol Signes i marques de constructors de catedrals, la podrem veure fins el proper 1 de maig a la capella romànica de Sant Nicolau. La col·lecció respon a la culminació de l'encàrreg de fer un cartró per un gran tapís, obra que presideix

L'ombra a la paret

2008-03-06T10:45:00.010+01:00

A l’edat intraduïble del gall d’indi (que sobradament he deixat enrere) es va celebrar una ouija a casa meva. Llavors feia relativament poc que vivíem al pis dos. A la senyora que és la mare de la meva mare, quan encara era una àvia que no se li havia acabat el repertori d’històries viscudes, alienes o inventades per explicar, me’n va trametre una que encara ara em remou. Aleshores, quan

Capsa de llumins

2008-03-03T21:56:00.003+01:00

Viure en una capsa de llumins no és del tot incòmode. L'única cosa que trobo realment a faltar són les finestres. Ja podria viure en un pastiller de dues pastilles o en un cap d'agulla, que si tingués un parell d'àmplies finestres, es convertiria un espai diàfan i confortable per mi.Podria veure les altres coses de la butxaca o del calaix i, si hi ha sort i la ubicació de la capsa és la idònia,

2008-02-24T18:40:00.005+01:00

Johnny Daltònic El despatx estava ple de fum de drum. El detectiu John Arbukle tenia els peus al cim de la taula. Era una taula de billar reconvertida en escriptori. Els peus al cim de la taula, la cadira reclinada, la cigarreta a la boca, una copa de Four Rouses a la mà. Balanceja el líquid com si s’hagués d’untar a la copa. Se la mira com qui es mira una pedra preciosa. Com

La innocència es compra un GPS

2008-02-24T18:19:00.004+01:00

Com podia recórrer tants camins sense perdre’s? A la pobreta Innès li havia agradat durant un llarg període de la seva infantesa d’escriure poemes. Coses curtetes, tancades i ritmades. Com una cançoneta d’ocell de gàbia. L’innès era tant petita i malaltissa que si la posaven a contrallum semblava que se’ns desfés de transparent. Talment com feta de retalls d’hòstia. La llum l’agredia com un àcid

El tedi

2008-02-24T18:05:00.007+01:00

Tornàvem de fer el cafè a la rambla. Era un diumenge dels de suspensió, no dels d’avorriment. Semblava que en qualsevol moment hagués de passar alguna cosa. L’adveniment d’una bona noticia que trenqués el tedi que vindria amb el dilluns. Ai! el tedi... quina paraula. Recordo la primera vegada que la Marissa la va sentir: - “Tedi has dit?” - Sí, tedi. Què passa!

un vídeo recuperat

2008-02-23T10:18:00.002+01:00

Excel·lir, ara.

2008-02-18T18:49:00.005+01:00

Avui m'ha arribat un correu a través de dos contactes ben diferents. És bastant improbable que tinguin cap relació entre ells. Si fos així, estaria molt contenta per tots dos. L’una, és una companya de facultat. L’altre, és el meu germà gran, en Jordi. En Jordi és advocat i se les brega amb lleis i altres lletrotes pràctiques. La "Sra M" és mestra ara i se les té amb nens, pares i companyes de

una hora menys de filosofia

2008-02-11T22:04:00.000+01:00

"Sòcrates. − Es diu de Tales que, absort en l’astronomia y mentre contemplava el cel, va caure en un pou i que una criada tràcia molt graciosa es va burlar d’ell, dient-li que volia saber el que passava al cel i no veia el que estava davant els seus peus. Aquesta burla pot aplicar-se a tots aquells que empren la seva vida a filosofar. En efecte, un filòsof no sols no sap el que fa el seu veí,

Carta d'una desconeguda

2008-01-27T21:59:00.000+01:00

Recordo que , casualment, era al bar de lletres perquè plovia a bots i a barrals i no tenia ganes de creuar el claustre. No almenys per assitir a tres hores magistrals de filosofia de la ciència, o filosofia del llenguatge... ara, també casualment, no ho recordo. A la carpeta inflada d'apunts hi sortia un llibret prim que una companya

Els enormes Webs de tot plegat o Colapse al país de Chacónlandia

2008-01-03T15:02:00.000+01:00

Les webs del Ministerio de Vivienda i la de Alquiler joven no han funcionat mai. Calco de l'article de CincoDías.com, però és que no cal massa article per saber que l'allau de sol·licituds d'informació sobre les noves ajudes de 210 euros mensuals pels joves, amb contracte, sou i metres quadrats de jove van col·lapsar-les quasi a l'instant.Per afrontar el problema amb els seus servidors, que ni de

Les palindròmies fan ràbia

2007-12-30T21:48:00.000+01:00

És palindròmies o palindromies? ho preguntarem a algú que hagi tingut temps de treure's el nivell C. El meu xicot va pel camí. Aquí al costat, malalt, fastiguejat des de fa dies pel virus-que-els-alumnes-em-van-passar-i-que-jo-li-he-passat-en-una-mutació-que-curiosament-supera-el-llindar-ultrahumà-de-les-seves-defenses- es dedica a fer mots encreuats. Els de'n Màrius Serra valen realment la pena:

Virus

2007-12-26T17:08:00.000+01:00

Per aquestes dates naixia un infant que durant els seus 33 anys de vida va dir moltes coses. Coses com ara "deixeu que els nens s'acostin a mi". Doncs bé, no sé perquè però crec que a Crist nostre senyor no se li van acostar massa criatures. Ho diuen les sagrades esciptures. Vegem. No hi ha ratlla dels evangelis que parli de " Les 7 passes estomacals de Jesús", "Les afonies del Fill de Déu" i

Entrevista a J-M Terricabras

2007-11-30T20:13:00.000+01:00

L’intel·lectual als mitjans Només en una setmana, els sis diaris generalistes més venuts a Catalunya, publiquen una mitjana de 330 articles d’opinió que són firmats per més de 200 autors diferents. La creació d’estats d’opinió a través dels mitjans de comunicació obre la reflexió al voltant del paper d’aquests emissors, aquells que des de temps de Zolà han

Senyals de vida universitària

2007-07-30T14:28:00.000+02:00

També hi ha vida durant el període d’exàmens. És el resultat d’una investigació amb voluntat científica i d’un prou considerable treball de camp. En plena efervescència estudiantil, estem parlant del lapse espai-temps del 15 de maig al 15 de juny, passa que els passadissos i l’entorn acadèmic es van quedant sense estudiants. Desapareixen. On són els usuaris de l’UdG? A la biblioteca.

Marta Escuder, directora del curt "Veïnes"

2007-07-30T14:17:00.000+02:00

"Veïna Marta E." La E. d’Escuder. “L’Escuder l’he abreujat per donar remarcar el caràcter femení de nom: Marta E. Vilaltella”- ens explica la directora del curtmetratge-. D’aquesta artista pluridisciplinar en sabem que farà un mes que es passava el seu curt al Truffaut. 14 minuts que els entesos han definit com a expressió de “la possibilitat de comunicació no consumada” o, en una variant més

Destrossant Wilde

2007-06-15T01:01:00.001+02:00

Proposta de posada en escena d'Un marit ideal d’Oscar Wilde (disculpes anticipades) ESCENES Acte I: Sala gran de l’Hotel Ritz Acte II: Àtic de’n Robert i la Trudis. Acte III:Casa en Goring. Acte IV: com l’acte segon Lloc: Barcelona. Temps: possible present. L’acció de l’obra es desenvolupa en 24 hores. PERSONATGES DOCTOR CAVERSHAM, creu de sant Jordi

D-Ruta: xiruques i GPS

2007-06-14T13:32:00.002+02:00

Posem que tenim un cap de setmana excursionista. Ens llevem amb ànims de caminar i emmotxilar parents o amics cap a alguna banda. Posem, a més, que la banda és el santuari de Núria, que volem fer ruta, ruta. El Sigte, és a dir, el servei de sistemes d’informació geogràfica i teledetecció de la Universitat de Girona, ha posat en marxa un projecte pioner que ens pot ser molt útil per dur a

Glengarry Glen Ross, de David Mamet

2007-06-13T14:18:00.000+02:00

Electrowestern David Mamet diu que va treballar en una agència immobiliària durant 1969. Time diu de David Mamet que és un dels creadors d’històries “sobre la lleialtat i l’engany” més influents dels Estats Units. El va arribar anomenar el Harold Pinter Americà –“divertit, atrevit i amb un important sentit de les particularitats de les situacions, en el temps i en l’espai.” Sembla increïble

El Ventall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde.

2007-06-12T15:00:00.000+02:00

Ladies and gentlemen Per Mar Bosch Ball de banyes Imagineu-vos un món sense tele. Sense Youtube. Sense revistes del cor. Som a l’Anglaterra de final del segle XIX. Imagineu en què han de dedicar els esforços els esperits ociosos: A comentar la vida dels altres tant despresa com si hi hagués aquestes tecnologies. Al Londres victorià sempre hi ha un cas per comentar. El que ens ocupa és el

Literatura, sexe i coloms

2007-06-12T10:46:00.000+02:00

Arcàdia de Tom Stoppard. L’Arcàdia és el país imaginari, la criatura de poetes i artistes eminentment romàntics, pàtria de la senzillesa i la pau, el paradís. Un paradís com el que intenta recrear un arquitecte paisatgístic als jardins de Sidley Park. Som al començament del segle XIX i el gust de la família Croom passa per adaptar-se al gust de l’època: el seu jardí de tall neoclàssic,

LIFE LESSONS, DE MARTIN SCORSESE.

2007-06-07T11:30:00.000+02:00

El ritual creatiu Molt i molt lluny de la França de Rivette, sona una peça vuitantera mentre un pintor és al seu estudi de NY. Tot està desgavellat, tal i com manen els cànons del bon caché creatiu: La sala, les pintures i en Lyonel. Beu, fuma i juga basquet cerclant un llenç en blanc. De tant en tant, deixa el cigarret, el bourbon i la pilota i procedeix a rondar el quadre en prou feines

DREYER i HAMMERSHØI

2007-06-04T11:23:00.000+02:00

Copenhaguen connection Deu ser la llum o l’atmosfera o la llum i l’atmosfera el que van aconseguir retenir respectivament, Carl Th. Dreyer i Vilhelm Hammershøi. Parlem d’aquelles partícules continguudes en l’aire de Cophenague que, tan el cineasta com el pintor, han sabut encapsular dins les seves obres. Fa temps ens plantejaven la possibilitat de recrear l’atmosfera de la

OTAKUS A la UdG

2007-05-18T11:04:00.001+02:00

Diu l’enciclopèdia dels Wikis que un otaku és essencialment un freaky japonés amb un gust bastant marcat per l’anime i el manga. Al Japó un l’Otaku és considerat un fanàtic de les tires animades, un nerd, un geek. Però el que passa amb la fascinació orientalista és realment màgic. Quan per un nipó ser otaku, moltes vegades, significa rebre una consideració despectiva, per un occidental ser

Un pensament

2007-05-08T09:29:00.000+02:00

...Pels que es presenten a oposicions de 70 temes de filosofiaPels que en preparen d'altresPels que es presenten al nivell X de CatalàPels que estan a llistes d'ensenyamentPels becarisPels repartidors de currículumsPels recol.lectors de feines a horesPels que als 25 ja pensen en la jubilacióA tots els meus companys llicenciats en època de misèria professional,Molta sort.

Encontres a la segona fase 2

2007-05-03T11:37:00.000+02:00

El segon encontre va ser amb l’autoritat policial. Autobús carregat d’universitaris entradets en anys. Universitàries de primer cicle, d’aquelles que fan psicologia, perquè els hi agrada portar ulleres de pasta. Universitàries expertes, d’aquelles que acumulen carreres de lletres de dia i preparen el sopar al marit banquer de nit. -És que els progres deixen lliurar la minyona als vespres,

Encontres a la segona fase 1

2007-05-03T09:51:00.000+02:00

Ahir vaig tenir dos contactes amb els representants de la cosa pública. Un al matí, amb sis funcionaris d'ensenyament. Un altre al vespre amb un parell de mossos d'esquadra. Contactes esporàdics, decepcionants des del punt de vista romàntic i un tant estranys. Vaja, tal i com diuen que són els flirts contemporanis.Primer contacte: senyals de vida emocional.9 del matí. Truco a ensenyament. Truco

Llimb enderrocat

2007-04-24T10:10:00.000+02:00

El llimb: "un lugar sin tormentos pero alejado de Dios" . Vaja, un lloc fantàstic per passar unes vacances tranquil, lluny de tot mal i tot bé. O, si més no, d'un bé i d'un mal determinats. Un lloc per no poder fer res, durant tota l'eternitat, que es veu que és llarga, llarga, llarguíssima, i, que ho és més si no hi ha Déu o Pere Botero per etretenir-te amb els seus turments blancs o negres.Al

Setmana fantàstica

2007-04-10T19:18:00.000+02:00

Arriba el cabró

2007-03-26T15:05:00.000+02:00

Falten dos dies perquè apareixein a les llibreries milers d'exemplars de la nova edició del Diccionari de la llengua. Casualment, també, falten 25 dies per Sant Jordi. S'acosta una gran amenaça pels habitants del planeta de les fonies i lletres catalanes. El públic està irascitat i no sap perquè. Hi ha un revolt general. El vesper català, l'únic sense reina ni res que se li assembli, va

El misteri Picasso

2007-03-22T10:24:00.000+01:00

Vaig amb retard si dic que fa unes setmanes ens va passar una pel.lícula curiosa. Parlo del misteri Picasso de Henry-Georges Clouzot. Erik Rohmer, l'any 56, ja n'havia escrit unes paraules on començava preguntant-se "¿És una bona o una mala pel·lícula El misteri Picasso de Clouzot? " Doncs bé, com moltes coses en la vida, atén a una diabòlica variable: Tot depèn del què n'esperis.Ell partia

Liverpool-Barça

2007-03-07T15:36:00.000+01:00

Tons de verd Diuen que els homes no són capaços de distingir massa tons dels colors bàsics. Les dones, en canvi, poden mantenir llargues converses sobre els mil matisos que pren el color taronja, per exemple, en salmó, en préssec i en coral. El blauverd, en verd aigua, en blau cel, en blau elèctric, en blaugris, en verd poma. Quin univers cromàtic que es perden els mascles de la nostra

Job

2007-03-06T13:56:00.000+01:00

L'hòstiaLa setmana passada estava preparant unes classes d'ètica per batxillerat quan el Totpoderós em va enviar una senyal. Amb la senyal vaig concloure que:1. Déu existeix2.Déu té bastanta mala baba3. Que a Déu se li'n refum la integritat del meu craniEl fet és que buscava la Copleston a la lleixa de filosofia quan, com un test de gerani mal collat, un altre llibre es va precipitar, de canto i

Memòries d'un bikini

2007-02-22T11:48:00.000+01:00

L'any 2003, l'estiu més calorós que d'avis podrem recordar, vaig estar venent bikinis en una reputada botiga chic d'aquí Girona amb sucursal a la costa. La clientel.la era estupenda. La majoria dones, benestants, torrades de sol, de batum i d'ansiolítics. Per la distància que tenien el nas de terra devien ser com a mínim filles de reis, o dones de metge o dones de banquer o dones de d'alt

Al voltant de Historia de una vida

2007-02-21T13:44:00.000+01:00

TeatreCríticaLisa Morrison no és Eve Hurrington La història és sabuda: Alumne admira mestre, mestre alliçona alumne, alumne creix, aprèn, depassa i destrueix mestre. En definitiva, la trobada entre una vida per formar-se i una altra que ja ha fet vida. Més, i el matís és important, entre les ganes d’èxit i el despilfarro de supèrbia. La gana és recol.lectora, acumula, fa rebost. La gana és

Agnes Varda: De Millet al reciclatge (3)

2007-02-20T01:09:00.000+01:00

La composició Cita a Van der Weyden. No sé fins a quin punt la composició de Varda és una composició geomètrica com la de Van der Weyden. Al judici final del pintor flamenc, a part del monstruós de l’amenaça bíblica, hi ha una aportació bàsica que va de la mà del vigor plàstic: la introducció d’emocions, el concepte dolorós, el patetisme i el drama, vomitats en un gore magistral. Sense

Agnes Varda: De Millet al reciclatge (2)

2007-02-20T01:07:00.000+01:00

L’autoretrat Agnès Varda és gran. Sabem que el gust per l’art li ha desenvolupat un sentit pel joc extraordinari. Amb l’espontaneïtat i les ganes de fer preguntes d’una criatura, deixa anar el seu esperit de fotògraf. Té la justa mesura entre paciència i obstinació per no fer violència a res de davant de la càmera. S’acosta i captura. S’acosta a allò que li interessa, tant respectuosament que

Agnes Varda: De Millet al reciclatge (1)

2007-02-20T00:56:00.000+01:00

Sobre Les glaneurs et la glaneuse, un film d'Agnes Varda. L’any 1857 Millet va pintar un oli sobre tela anomenat les espigoladores. Veiem un camp segat, rapat al zero. Hi ha tres pageses que graten entre les restes de la collita. Haurà quedat algun gra de blat entre la terra. S’observa una camperola, la de més cap a la dreta, tan fatigada que quasi no pot ajupir-se a collir el següent gra de

dialèctica del ciberespai (2)

2007-02-15T13:00:00.000+01:00

RedimensióS’ha parlat de “cibercultura”, de “noves tecnologies de la informació”, enteses com a nocions de “subcultura”, o de novetat en la tècnica informativa. Però ni la cibercultura està per sota de res, ni les noves tecnologies de la informació es queden encallades en allò de la novetat.La subcultura i la novetat van lligades a la moda, a allò efímer. Del que estem parlant és d’una nova

Dialèctica del ciberespai (1)

2007-02-15T12:54:00.000+01:00

El vell continent El ventre d’Internet, el ciberespai, apareix com un món virtual. Un món internacional en el sentit fort de la paraula: no una internacionalitat pactada per cap mena de fi polític. El ciberespai és, per naturalesa, internacional, desterreritorialitzat. Aquesta descontextualització dels usos habituals del territori, el territori de les identitats i els interessos nacionals,

Censures i altres criatures

2007-02-01T16:59:00.000+01:00

També som conscients que, en informació, “tot no es pot donar”. Però què es dóna i què no? Qui és aquell que tria allò considerat subversiu o inconvenient pel bon funcionament de la pau social? Qui és el director d’orquestra d’aquest “món feliç” informatiu? Hi ha qui diu que també és censura: - La supressió d’accés als mitjans de dissemniació

Colesterol a l’explorer

2007-02-01T16:57:00.000+01:00

I és clar, la xarxa ja no és una xarxa quan hi ha filatures dictatorials al mig. Talment com un colesterol per les artèries del Firefox o l’Explorer. El control governamental a la llibertat d’expressió (no diem, que no s’hagi d’exercir control, per exemple, en casos on es promulguin accions obertament delictives... ) és un assumpte pel qual la legislació encara no té prou llargs els dits ni prou

Que corri!

2007-02-01T16:55:00.000+01:00

Ja ens ho explicava Zolà a l’Argent. El diner, per sobre de totes les coses, de la consciència, dels escrúpols, de totes les lleis humanes, es deu a sí mateix. Com una espècie a part a la que devem l’status i la vida, el diner ha de córrer, ha de canviar de butxaques, ha de créixer. Acumulant-se, podrint-se en caixes polsoses o sota rajols, fent-ne usura ...mor. Doncs bé, alguna cosa semblant

Els supermans de la llibertat d’expressió

2007-02-01T16:53:00.000+01:00

El "poble" contesta. N’hi ha alguns, més desperts que d’altres, com sempre, que es veuen amb el deure moral d’informar a la resta de ciutadans i compartir el coneixement sobre fets de la realitat que concerneixen a la consciència pública i que, en canvi, es veuen silenciats per alguna que d’altra mà negra. Res als diaris oficials. Res als teleinformatius. El públic mitjà, el que tindria

Censorship

2007-02-01T16:45:00.000+01:00

PublicarDiu la bíblia dels wikis: “La censura es el uso del poder, por parte del Estado o de algún grupo influyente, para controlar la libertad de expresión. La censura criminaliza ciertas acciones o la comunicación de las mismas. En un sentido moderno, la censura consiste en cualquier intento de prohibir la información, los puntos de vista o formas de expresión como el arte o el habla vulgar. La

arribar a allò fantàstic

2007-01-22T00:17:00.000+01:00

“Crec que captar la realitat de la forma més sincera i humil, més quotidiana, és la millor forma d’arribar a allò fantàstic” París ha estat llegida des de la bohèmia, des de la nit, des dels rostres dels artistes, des dels reflexes dels miralls o de l’aigua de la pluja a terra. Llegida a través d’objectes, de cossos nuus... perquè a Brassaí París se li apareix com un text, com un cos, com

Els miralls de Brassaï

2007-01-22T00:11:00.000+01:00

Mirall trencat Des de fa més de 25 segles se li atribueix a aquest antic instrument de l’òptica, l’amplificació d’una multiplicitat de poders físics i simbòlics. Una remissió al tema de la identitat, pensem en Narcís, per exemple. També sobre allò fals i allò ver, projeccions de

A TRAVÉS DEL MIRALL

2007-01-22T00:08:00.000+01:00

El cercle màgic Pensem en miralls i ens ve al cap, un mirall famós. El mirall que apareixia segles enrere al quadre de Jan Van Eyck, el Matrimoni Arnolfini, un reflector convex, un de bruixa, en deien. El petit mirall, el marc, la forma diu molt de l’època, ja és una testimoni del seu temps: s’usava per espantar la mala sort i se solien posar a prop de portes o finestres per aconseguir bonics

El secret de Gyula Halasz

2007-01-21T23:58:00.000+01:00

Hi ha alguna cosa d’inquietant que no ve només del rol dels personatges d’Underground. Hi ha alguna cosa que Brassaï ha descobert de París i que projecta en les fotografies. Com el ganxo fílmic d’un bon director de pel.lícules de suspens.

L’amour fou

2007-01-21T23:50:00.000+01:00

Però l’amor trenca temperatures i irromp tant en la nit com en el dia. Brassaï descobreix parelles d’enamorats al parcs, als carrers, als bancs. No miren enlloc més que a ells mateixos. Petits calefactors, petites llums de gas romàntic han sortit dels bistrots i estan escampats pels carrers de París com llumeneres. I ah! L’amor és fou però també bastant cec. Al bulevard de Saint-Jacques hi ha

Brassaï

2007-01-21T12:38:00.000+01:00

Almenys dues atmosferes nocturnes I amb la nit va venir una atmosfera nova. L’atmosfera canvia les condicions climàtiques i tota una temperatura contrastada fa presència a les fotografies-termostat: la temperatura de la nit és fortament bipolar. A dins i a fora, un canvi climàtic marcat i unes criatures amb una capacitat adaptativa sorprenent. Toquen les dotze i no és migdia. S’obren les portes d’un París llicenciós i sòrdid que començarà a crear personatges per una nova mitologia nocturna: Prostitutes, vagabunds, delinqüents, els cares b de la societat

Brassaï

2007-01-21T12:36:00.000+01:00

PARÍS DE NIT, PARÍS SECRET DELS ANYS 30 'C'est pour saisir la beauté des rues, des jardins, dans la pluie et le brouillard, c'est pour saisir la nuit de Paris que je suis devenu photographe' La llum contrària L’any 1924 es va fer de nit. De cop, un gran teló vellutat va caure sobre París i de la ciutat, de sobte negra i humida, en sortien uns nous habitants. Durant el dia estaven amagats

Monogràfic sobre els treballs de Brassaï a París.

2007-01-21T12:13:00.000+01:00

“Tothom que s’inspira en la naturalesa no inventa res, perquè vol interpretar alguna cosa. Però tot passa per la seva imaginació i el que finalment fa és molt diferent de la realitat. I ha una transpossicó entre l’autor i l’objecte del seu art. Va ser sobretot Proust qui va desenvolupar el tema: tot gran artista aporta un univers propi” [ Brassaï ] L’UNIVERS BRASSAÏ Finals de febrer de

AL VOLTANT DE ‘SOBRE LA FOTOGRAFIA’ DE SUSAN SONTAG

2007-01-19T20:34:00.000+01:00

LIXIVIAR Deu ser per un escàs domini de la llengua, però mai fins aleshores mes les havia hagut amb aquella paraula. Lixiviar. Busco al diccionari, contenta per haver fitxat un mot nou i trobo que això de “lixiviar” resulta ser allò que es fa en química quan es tracta una substància complexa, com ara un mineral, amb un dissolvent adequat per a dissoldre les seves parts solubles de les

Al voltant de la càmera lúcida de Roland Barthes

2007-01-19T20:31:00.000+01:00

Al principi va ser l’emoció Un Barthes sosté la fotografia del germà de Napoleó. Acte seguit, Barthes cita a Barthes: “Veig els ulls que han vist a l’Emperador”. Aquella fotografia comporta el que sol venir amb una cita: verb altre cop fresc, extret del context original, transportat com un fragment viu de la paraula pronunciada. Però un text ja és un material codificat, una estructura d’

II. ANNEX. Reflexions al voltant de l’epíleg de l’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica

2007-01-19T20:28:00.000+01:00

"Perquè la humanitat, enlloc d’entrar en un estadi veritablement humà, desembocà en un nou gènere de barbàrie (…) Allò que els feixistes elogien hipòcritament i allò que els dòcils experts en humanitat acompleixen ingènuament, l’autodestrucció incessant de la Il.lustració, obliga al pensament a prohibir-se fins a l’ultim candor respecte els hàbits i les tendències de l’esperit del temps”