Falten dos dies perquè apareixein a les llibreries milers d'exemplars de la nova edició del Diccionari de la llengua. Casualment, també, falten 25 dies per Sant Jordi. S'acosta una gran amenaça pels habitants del planeta de les fonies i lletres catalanes. El públic està irascitat i no sap perquè. Hi ha un revolt general. El vesper català, l'únic sense reina ni res que se li assembli, va augmentant de temperatura. Les autoritats decreten un toc de queda per evitar aldarulls i els més alarmistes ja estant construïnt refugis nuclears amb tota mena de provisions. Fetes aquestes coses, només falten 67 eurus a la butxaca per anar previngut de les darreres novetats que s'incorporen, per via oficial, a la nostra llengua: les tendències marquen paraules ajustades i transparències verbals. Tot plegat anunciat com la invasió dels ultracossos quan només s'afegeixen paraules que ja fa temps que són gastades.
Segurament, el dia assenyalat, no hi haurà cua a les llibreries, com n'hi havia a l'FNAC per fer-se amb una Play 3. Però insistim: un diccionari hauria una eina útil pels usuaris d'una llengua. Mireu, per exemple, quan fa almenys 25 anys, que són els que puc assegurar, que corren pel món cabrons i cabronades, arriba el cabró. El nou diccionari s'ha actualitzat definitivament i els informatius ho volen fer evident: al costat de pièrid, piercing, de cabussar, cabró. Amb el cabró ja tenim una mica més plena la bossa del lèxic. Atenció a l'accepció doble:
cabró:
1: Marit que consenteix l'adulteri a la muller
2: El que fa cabronades
Per regla de tres, si el cabró és aquell que consenteix l'adulteri a la muller, i, a més, és aquell que fa cabronades, quina nova paraula haurem d'incorporar a la cabronada que li fa la cabrona de la muller al marit convertit en cabró per causa aliena? Jo això no ho sé però si que sé que potser el diccionari novetat vol dir incorporació tardana, poc ajustament amb el llenguatge comú i poca transparència,en definitiva, amb la llengua en marxa. Però també vol dir: perfídia! Un matís més malvat s'ha adderit al marit cornut! és cornut i ho consenteix. Quin brancam du per corona el nou personatge del nostre diccionari! Gràcies, Santa Acadèmia, per fer baixar el cabró del lèxic especialitzat (insultar) al lèxic comú (insultar amb propietat les ancestrals proeses matrimonials).
Segurament, el dia assenyalat, no hi haurà cua a les llibreries, com n'hi havia a l'FNAC per fer-se amb una Play 3. Però insistim: un diccionari hauria una eina útil pels usuaris d'una llengua. Mireu, per exemple, quan fa almenys 25 anys, que són els que puc assegurar, que corren pel món cabrons i cabronades, arriba el cabró. El nou diccionari s'ha actualitzat definitivament i els informatius ho volen fer evident: al costat de pièrid, piercing, de cabussar, cabró. Amb el cabró ja tenim una mica més plena la bossa del lèxic. Atenció a l'accepció doble:
cabró:
1: Marit que consenteix l'adulteri a la muller
2: El que fa cabronades
Per regla de tres, si el cabró és aquell que consenteix l'adulteri a la muller, i, a més, és aquell que fa cabronades, quina nova paraula haurem d'incorporar a la cabronada que li fa la cabrona de la muller al marit convertit en cabró per causa aliena? Jo això no ho sé però si que sé que potser el diccionari novetat vol dir incorporació tardana, poc ajustament amb el llenguatge comú i poca transparència,en definitiva, amb la llengua en marxa. Però també vol dir: perfídia! Un matís més malvat s'ha adderit al marit cornut! és cornut i ho consenteix. Quin brancam du per corona el nou personatge del nostre diccionari! Gràcies, Santa Acadèmia, per fer baixar el cabró del lèxic especialitzat (insultar) al lèxic comú (insultar amb propietat les ancestrals proeses matrimonials).
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada