Els supermans de la llibertat d’expressió

El "poble" contesta. N’hi ha alguns, més desperts que d’altres, com sempre, que es veuen amb el deure moral d’informar a la resta de ciutadans i compartir el coneixement sobre fets de la realitat que concerneixen a la consciència pública i que, en canvi, es veuen silenciats per alguna que d’altra mà negra. Res als diaris oficials. Res als teleinformatius. El públic mitjà, el que tindria orelles per escoltar si li arribés l’autèntic missatge, no sent absolutament res i fa i desfà amb normalitat el seu tragí diari.

Des d’aquests sectors d’experts civils en administració i direcció informativa es reacciona i, des d’un acte de justícia solidària es promouen accions com l’IFEX, per exemple. L’IFEX, l’Intercanvi internacional de llibertat d’expressió, va sorgir com una força d’oposició vigorosa i pròspera en resposta a les violacions greus de la llibertat d’expressió arreu del globus. Així és com es defineixen els integrants d’aquesta comunitat, composada per 71 grups que van des d’Oceania, Europa i Àfrica occidental. En teoria l’estructura descentralitzada i la varietat dels components de la comunitat IFEX els proporciona una gran amplitud de mires per una corporació autènticament dinàmica i internacional. El que es fa des de corporacions com aquesta, és articular una mena de xarxes d’alerta on les organitzacions afiliades informen dels abusos contra la llibertat d’expressió a la seva àrea geogràfica concreta. L’objectiu principal és fer córrer la informació, que no es quedi quieta, que quieta se silencia, s’apaga, mor. Com el diner.